dimecres, 29 de desembre de 2010

"Un llibre" d'Herve Tullet

Un llibre
Hervé Tullet
ed. Cruïlla, 2010
Només un llibre? Si. Un llibre i molt més. Perque un llibre es llegeix, però també es mira, es sacsega, es belluga, s'aplaudeix i...

Un munt de sorpreses en aquesta petita joia d'Hervé Tullet.

Un llibre per petits i grans per jugar i riure.

dissabte, 11 de desembre de 2010

"Roig robí" de Kerstin Gier


Una molt divertida novel·la d'aventures, viatges en el temps, secrets familiars, pols oposats, cosines insufribles, fantasmes a l'escola, alquimia, societats secretes, balls de gala, roba d'època, ensurts, protagonista amb caràcter i el comte de Saint-Germain.
Roig robí, Kerstin Gier, col. Lluna Roja, ed. La Galera, 2010
Rubí, Kerstin Gier, col. Ellas, ed. Montena, 2010
Una lectura molt entretinguda que ha fet aquest drac igualadí mentre ultima la seva pròpia màquina del temps.

dimecres, 1 de desembre de 2010

Ha arribat la Wilma Tenderfoot

Donem la benvinguda a una nou personatge que lluitarà de forma incansable contra el crim organitzat (i desorganitzat) de l'illa de Cooper.

La Wilma Tenderfoot, una neva orfana que sommia ser la millor detectiu del món, que se sap de memòria les lliçons del seu heroi el gran investigador Theodor P. Goodman i que no enten els "NO" com impediments per acomplir el seu somni.


L'editorial MacMillan ens presenta la primera i molt divertida aventura de la Wilma Tenderfoot. A l'Illa de Cooper roben una pedra preciosa i dues persones moren amb els cors congelats. Un dolent molt dolent que no vol que un altre dolent sigui més dolent que ell. Un detectiu adicte a les galetes. Un gos amb un gran olfacte, però amb una tendència preocupant a menjar-se les pistes i l'encantadora Wilma.


La Wilma Tenderfoot i el cas dels cors congelats, Emma Kennedy, ed. MacMillan, 2010

Una novel·la que ha fet les delicies d'aquest drac igualadí.

dijous, 16 de setembre de 2010

Pròximament, un pop-up de Benjamin Lacombe

Xafardejant per la xarxa m'he trobar això, el vídeo promocional del nou llibre de l'il·lustrado francés Benjamin Lacombe. Un pop-up que porta per títol Il était une foi.



No sé que en pensareu vosaltres, però fa una pinta estupenda.

dimecres, 18 d’agost de 2010

He tornat a jugar amb la mare i se m'ha espatllat



He tornat a jugar amb la mare i se m'ha espatllat
Miquel Obiols
Il·lustracions i disseny de La japonesa
Col·leció El Vaixell de Vapor sèrie vermella, 153
Editorial Cruïlla

SINOPSIS
Inquietud, sorpresa, creació, imaginació, fantasia, experimentació, originalitat, sensibilitat, poesia, surrealisme... són paraules imprescindibles per parlar d’aquest recull d’històries, amb sorpresa, en què les paraules sovint van més enllà de ser una combinació de lletres juntes fent sentit. Seu bé, obre els ulls, afina el sisè sentit i comença a llegir aquests relats fantàstics.

Les bèsties lectores us recomanen aquests relats de fantasia, jocs de paraules i tipografies, finals inesperats, sorpresa, surrealisme, atreviment, màquines d'escriure amb personalitat, abecedaris que es rebel·len... i molta diversió!


dilluns, 9 d’agost de 2010

Al final...

Al final de Silvia Nanclares i Miguel Brieva, ed. Kókinos
Un àlbum que ens ensenya, entra d'altres coses, a recordar que ja sabiem volar.
I funciona, paraula de drac igualadí.

dissabte, 7 d’agost de 2010

Dues sorpreses molt agradables




I la primera d'aquestes sorpreses és Generación Dead de Daniel Waters, ed. Molino, 2010. A primera vista pot semblar que és una altra novel·la més que explota el filó de Crepuscle i derivats canviant de vampirs a zombis, però no. És molt més.

Un fenòmen molt estrany està passant a Estats Units, els adolescents que moren no s'estan quiets a les seves tombes, sino que tornen a la "vida". Els anomenem "persones amb discapacitació vital" i intenten que els acceptin a la societat. Naturalment, no és fàcil. A l'insitut ón asisteix la Phoebe han començat un programa pioner d'integració d'aquests "discapacitats vitals" (malanomenats zombis). Allà coneix a en Tommy, el lider d'aquests zombis i es retroba amb vells coneguts que havien morts i comença a sentir-se atreta per ell. Això no ho entenen ni la seva millor amiga, la Margi, ni l'Adam, un noi que l'estima en secret. Ni ho entenen tots aquells que voldrien que els morts seguissin com estaven.

Només amb l'argument sembla que ens trobem amb una simple història d'amor entre la Phoebe i en Tommy. I així és, però no només. També ens trobem davant d'una molt apassionant història d'integració, de racisme, de dolor i de perdues. I de perdó. Una història intensa i pessimista que parla de com de difícil és la convivència i de cóm els humans (morts o no) ens agrada complicar-nos la vida i, sobre toto, complicar la vida (o la no vida) als altres. Una novel·la ben escrita, apassionant, entretinguda i que te dos dels millors personatges secundaris que m'he trobat en una novel·la juvenil fa temps: l'Adam i l'encantadora i fascinant Karen, la noia perfecta si no fos perque es morta.


Legacy de la jove escriptora Cayla Kluver és una bona novel·la d'aventures que ens porta a un món en tensió per la sempre possible guerra entre dos regnes. Alera és la princesa hereva del regne d'Hytànica. Llesta, bella i massa curiossa és veurà involucrada quasi sense assabentar-se en una complexa conspiració que podria provocar la guerra. Se n'adona que no pot refiar-se de ningú, i començarà a adonar-se que no te capacitat de decisió sobre la seva vida. Haurà de triar entre el deure i la passió, entre el que ha de fer i el que vol fer. Amb aquesta elecció l'Alera madurarà i passarà la nena capritxosa de les primeres planes, a la dóna admirable de l'última.


Legacy (publicada en català per l'editorial Lluna Roja i en castellà per RocaJunior) és una apassionant novel·la d'intriga que ens atraparà amb el seu ritme tranquil i suau i amb la valenta decisió de explicar la tota la història des de el punt de vista d'Alera. Dic valenta perque en el regne d'Hytànica les dónes no tenen cap tipus de valor polític real i són allunyades de les reunios o dels moments importants. Tota la novel·la s'estructura en el rumors, els jocs de poder, la intriga i la manipulació de la informació. I això fa apassionant la lectura d'aquesta història. Això i una possible història d'amor ben construïda i molt creïble.

dimecres, 21 de juliol de 2010

A UN COP D'ULL (III): Notas al pie de Gaza



Notas al pie de Gaza. Joe Sacco. Mondadori.











dimarts, 20 de juliol de 2010

A UN COP D'ULL (II): Contes de la perifèria



Contes de la Perifèria. Shaun Taun. Barbara Fiore Editora.







dilluns, 19 de juliol de 2010

A UN COP D'ULL (I): El lloc més meravellós del món



El lloc més meravellós del món. Jens Rassmus. Los Libros del Zorro Rojo.





divendres, 16 de juliol de 2010

Recomanacions il·lustrades...

Ja ve l'estiu... Més temps per llegir, per portar els llibres a passejar a la terrasseta d'algún bar, a la platja, al pantà...
I compartim una recomanació d'una bèstia lectora a un canal local de televisió. Una proposta molt personal i molt il·lustrada! I... per a totes les edats!

El lloc més meravellós del món. Jens Rassmus. Los libros del Zorro Rojo.
Contes de la perifèria. Shaun Taun. Barbara Fiore editora.
Notas al pie de Gaza. Joe Sacco. Reservoir Books.

Enllaçem el programa, Estiu 12, del canal Tac 12, la televisió local de Tarragona. La recomanació literària comença al minut 27 del programa.

Bon estiu i bones lectures!

divendres, 2 de juliol de 2010

CROC CROC



CROC CROC A l'escola dels petits esquelets
Stéphane Levallois

A primer cop d'ull no pensaríem que ens trobem davant d'un llibre adreçat a un públic molt infantil. Si fem una ullada a la pàgina personal del seu autor, Stéphane Levallois, podrem gaudir d'una varietat d'estils entre el disseny i el còmic adult. Podríem dir que aquest és el seu treball més infantil (referint-nos al públic al que va dirigit, és clar).

Sota aquesta apariència tétrica (pels esquelets, el "bosc", el llitet...) s'amaga una història molt tendra de vàlua i acceptació. D'aquelles històries explicades amb senzillesa que m'agraden tant.

L'espiadimonis tarragoní

dilluns, 28 de juny de 2010

Premi Llibreter Àlbum Il·lustrat 2010



El jurat del Premi LLibreter ha decidit enguany d'atorgar el premi en la categoria Àlbum Il·lustrat a aquest magnífic treball de Jimmy Liao:
La Noche Estrellada.

















dimecres, 16 de juny de 2010

Llibres per guixar i omplir... mmmm...

Últimament estàn arribant a les meves mans deliciosos llibres-llibretes-quaderns amb molta qualitat, tant a nivell gràfic com a nivell de continguts. I són aquells llibres destinats a que els nens i nenes omplin deixant volar la seva imaginació amb un petit punt de partida o una consigna que, naturalment, pot ser seguida o contrariada amb tota la voluntat!

He de confesar que són tan estimulants des del punt de vista de la creació que em venen ganes de fer-los (sí, jo, i com diu aquella petita col·lecció "i què passa?").

El primer que ens ve al cap, i probablement dels més coneguts, és Gargots de Taro Gomi i editat per CocoBooks. Aquest va dirigit a un públic molt infantil.

Un altre digne de menció i que, tot i aparentment estar adreçat a un públic infantil, personalment recomanaria a qualsevol il·lustrador que estigui passant un moment d'entrebanc creatiu, és Dibujo para artistas por descubrir de Quentin Blake i John Cassidy. Provoca moltes ganes de jugar guixant! A part, es presenta molt elegantment amb un estoig incorporat amb dos llapissos aquarelables i un retolador negre, que donen moltes més ganes de començar-lo ja. Qualsevol dia trobaré un nen que no s'ha pogut resistir, guixant al terra de la llibreria o amagat del món sota alguna prestatgeria...



L'altre, i és el que m'ha motivat a escriure aquesta entrada, ens ve molt bé per aquestes dates tedioses en que els nens voldrien estar tot el dia a la platja o la piscina esquitxant el veí o la veïna i en canvi, vés per on, han de fer quaderns d'estiu interminaaaaableeeesssss... Bé, nens i nenes, no hi ha per tant, i si creieu que sí n'hi ha, dialogueu amb els vostres pares, ja que potser teniu raó, s'ho heu plantejat?

La meva proposta alternativa és aquesta:



Manual de recreo para uso de niños imaginativos y curiosos (nenes també, afegeixo) de Bruno Gibert que ha editat Thule en la mateixa linea estètica de Receptes de Pluja i Sucre, del que ja us vaig parlar. En aquesta "alternativa lúdica a los cuadernos de vacaciones" trobareu increïbles minitextos per il·lustrar, espectacular receptes per a colosals ogres que podeu adaptar al vostre petit apetit, i fins i tot redaccions del professor que podreu corregir al vostre criteri... jajaja JAJAJA JAJAJAJA (bé, al vostre criteri...)

L'espiadimonis tarragoní

dimarts, 8 de juny de 2010

Oscuridad...

Alma és una noia guapa. I quan s'arregla i es posa roba ajustada sap que els nois la miraran de dalt a baix i pensaran en ella. Té tres amigues. I una familia amb una mare que treballa massa i s'estima massa poc, un germa que pràcticament no parla i una germana petita que no parla gens però amb la mirada diu moltes coses i en sap moltes més. I hi ha un noi callat.

I té malsons.
I mal de cap.
I al quadern purpura que va comprar en aquella botiga tan estranya apareixen als matins relats escrits amb la seva lletra que ella no recorda haver escrit.
I aquests relats parlen de crims.
Crims que s'acaben fent realitat.
I a la ciutat plou.
I fa fred.
I tot es fosc.
I sembla que algú la segueix.
I el cap li fa més mal.
I té més malsons.
I escriu coses que no recorda.
I les seves amigues... I el seu germà... I el noi... I ella mateixa...
I quan obre els ulls només veu dues coses: obscuritat i maldat.

Oscuridad de la escriptora italiana Emilia P. Melodia i publicada per Roca Editorial, és una de les grans i més agradables sorpreses dintre de la novel·la juvenil actual. I per què? Per que davant la massificació de títols que incideixen en el fulletó romàntic, en la repetició de l'esquema noia-coneix noi misteriós-noi és fantasma, vampir, home llop-noi i noia lluiten i trionfen, en els mateixos conflictes i drames, aquesta novel·la es decanta clarament pel gènere de terror. I, el millor de tot, és que es una novel·la que fa por.

Oscuridad és una novel·la fosca, depriment i pessimista. Ambientada en un lloc anomentat La Ciudad ón o plou, o hi ha boira, i ón el sol surt molt poques vegades. Els personatges són ambigus i tots, inclosa la protagonista, tenen un costat molt negre. La maldat es respira en l'ambient. Hi ha violència. Sobre tot psicològica. Les trames es ramifiquen per aconseguir un ambient de continua tensión, de malson i de inseguretat. I de por.

Perque aquesta novel·la per sobre de tot crec que és una novel·la de terror psicològic. I de bon terror psicològic. Impulsa al lector cap a un malson molt ben dosificat per l'autora. Poc a poc. Mica a mica. Creant l'ambient adecuat d'angoixa. Amb les descripcions suficients. Amb sorpreses ben aconseguides i amb moments (com l'excursió a una casa, un viatge en bus o el mateix final) que provoca molta angoixa.

S'ha de recomanar, s'ha de llegir i s'ha de gaudir. Veure més enllà d'una desafortunada portada que fa que aquesta petita joia sembli una novel·la més dintre del marasme de la novel·la juvenil. Una molt bona novel·la que ha deixat més d'una nit pensatiu a aquest drac d'Igualada. Una molt bona sorpresa i, de moment, la millor novel·la juvenil (i part de general) que ha llegit aquest any.

"Lo he escrito yo, sin duda, pero con una escritura que no controlaba, un flujo de pensamientos independientes de mi voluntad. Debo de haberlo tirado al suelo en una especie de trance. De sueño. De pesadilla. No recuerdo lo que he escrito. Un raudal de palabras, sin pensar. A pesar del cansancio, la respiración agitada y la oscuridad del exterior, que presiona contra las ventanas, leo. Palabras que no me creo. Me repito que quizás haya descrito parte de un sueño, que quizás haya plasmado en el papel una fantasía propia."

dissabte, 5 de juny de 2010

Chimamanda Adichie: El perill d'una sola història

Una de les bèsties, en concret la bèstia que roman a Rubí, ens ha demanat si podem pujar aquest video al blog.




Aquí el tens. Chimamanda Adichie: El perill d'una sola història

dimecres, 2 de juny de 2010

Ja arriba l'estiu...

I com cada estiu, les bèsties, us estem preparant unes recomanacions per a que no us avorriu gens aquestes vacances!

Il·lustració fulletó estiu 2008.
Anita


Per anar fent un petit tastet, us deixem un vídeo d'un dels llibres recomanats a la secció:
Llibres per a explicar, mirar, jugar...

dimecres, 26 de maig de 2010

Poesia infantil

Avui repassarem la prestatgeria de poesia infantil on podem trobar alguna novetat i d'altres llibres que tot i ser editats fa uns anys encara són a l'abast dels vostres ulls i mans.


Miquel Martí i Pol
Col·lecció Vull Conèixer
Pep Molist i Ignasi Blanch
Ed. Baula

"Temps inmòbil
Tota la nit va ploure i al matí

la terra era d'un gris desolador,

feixuga i trista com un vell cansat.

De la finestra estant mirava els arbres

tot esperant debades un senyal
de la teva presència.
"

Un llibre il·lustrat que apropa als més petits la figura del poeta. La informació biogràfica és ben concisa. Al llarg de la cronografia intercala abundants poemes relacionat amb les etapes i vivències. Una molt bona aproximació a la seva figura i, especialment, a la seva poesia.



La mateixa editorial també ha editat La vaca cega i altres poemes de Joan Maragall. Aquest àlbum il·lustrat dedica unes quantes pàgines al poema del títol i també inclou d'altres com La ginesta altra vegada, La fageda d'en Jordà, La diada de Sant Jordi, Sol, solet...



Remenant més trobem La alfombra mágica de Juan Carlos Martín Ramos i amb il·lustracions de Cristina Müller. Primerament em crida per les il·lustracions... i és que penso que d'una temporada cap ací es publiquen llibres de poesia infantil molt ben il·lustrats.
Un tastet:

"CARTA DE CUATRO LETRAS

Te escribo cuatro letras
para que sepas que estoy bien.
Sólo cuatro letras.

Las que caben en una gota de tinta,

en una lágrima,

en la proa de un barco

de papel.
"



Un altre d'aquests llibres que personalment el treball d'il·lustració em sembla rodó és el treball de la Violeta Lopiz a 7 Llaves de cuento escrit per Antonio Rubio i editat per Kalandraka.







Un altre llibre d'obligada menció en aquesta repassada a la prestatgeria és Lecciones de poesía para niños inquietos de l'editorial Comares. Tot i que es va editar l'any 2000 considero que és valuós per què explica als nens que els hi sgrada la poesia com fer poesia. Un llibre que no és un manual, sinó una porta oberta a l'exploració i a la comprensió de la poesia infantil des de una òptica interessant.



No podem tancar aquesta entrada sense fer menció d'un parell de títols dedicats a Miguel Hernández: La vida y poesía de Miguel Hernández contada a los niños por Rosa Navarro Durán con ilustraciones de Jordi Vila Delclós, editat per Edebé. Al meu paper li faltaria major presència dels seus poemes, tot i que els versos estàn integrats al relat biogràfic.

L'altre dedicat a Miguel Hernández és Miguel Hernández 25 poemas ilustrados editat per Kalandraka, on desfila una bona selecció d'il·lustradors dels que , més enllà dels gustos personals, destaquen per la seva qualitat i trajectòria. Aquesta, és d'aquelles recopilacions que anirien a la prestatgeria de poesia d'adults, però que sovint, per ser tant il·lustrades, acaben a la secció d'infantil (?). Sort pels nens i nenes que podràn gaudir d'aquests llibres al seu abast. Llàstima de la limitació pels adults que a primer cop d'ull el consideren infantil. Que per què doncs he decidit ressenyar-lo en aquesta secció? Doncs per aclarir i per difondre que la il·lustració no és només cosa de nens.

I, ara, amb tanta poesia, a volar...

L'espiadimonis tarragoní, que se'n va volant...


"El palomar de las cartas
abre su imposible vuelo..."
Fragment de Carta a El hombre Acecha


dilluns, 3 de maig de 2010

"El juego de Ender", una novel·la de ciència ficció per a tots

Si hi ha novel·les pensades i escrites per al públic juvenil que trenquen la frontera i acaven sent devorades pel públic adult, també hi ha novel·les pensades pel públic adult que haurien de ser devorades pel públic juvenil. I El juego de Ender és una d'aquestes.
Escrita al 1985 per Orson Scott Card de seguida es va convertir en un clàssic de la ciència ficció i en una de les seves obres més influents. Va guanya el premis Locus i Nebula a la millor novel·la i va iniciar una espectacular saga.
I per què dic que es un obra que el públic adolescent pot llegir amb tota tranquilitat? Per què es tracta de la història d'un nen, l'Ender que en una societat futura es obligat a crèixer en una academia militar amb d'altres nens per convertir-se en un soldat d'èlit per lluitar contra la suposada invasió d'uns extraterrestres anomenats els insectores. A l'academia es veurà obligat a jugar continuament a jocs de guerra cada cop més exigents per convertit-lo en la persona que salvarà la terra.
Una novel·la que parla d'amistat, de traïcions, de la familia, de la manipulació de la infància pel poder, de la guerra com allò absurd que només cerca desterrar qualsevol punt d'humanitat o sentiments. Una novel·la psicològica que es llegeix com una novel·la d'aventures plena de grans personatges, dilemes, reflexions i acció. Un clàssic de la ciència ficció que pot agrada a qualsevol amant del génere, a lectors no iniciats i a joves que busquin una bona novel·la d'aventures i acció.
Un llibre que demostra una vegada més que un gènere només és un mitjà per explicar una bona història que permet parlar de temes universals, amb una envoltura atractiva i dinàmica. A més de ser una porta immillorable per entrar en un gènere tan fascinant com el de la ciència ficció.

"Bienvenido a la raza humana. Nadie controla su propia vida, Ender. Lo más que puedes hacer es elegir ser controlado por personas buenas, por personas que te quieran." Valentine a Ender

"Cuando conozco a mi enemigo lo suficientemente bien como para derrotarle, le quiero. Y entonces, cuando le quiero, le destruyo." Ender a su hermana Valentine
Ja us podeu imaginar que aquest llibre el recomana el drac igualadí.