"Olvidados" de Michael Grant

UNO

299 HORAS, 54 MINUTOS

El profesor hablaba de la guerra civil. Y, al cabo de un instante, desapareció.
Así, sin más.
Desaparecido.
Sin hacer "puf". Sin un destello de luz. Sin explosión alguna.

Perdido Beach, California.
En un obrir i tancar d'ulls, tots els majors de quince anys han desaparegut. Joves i adults. Només queden enrere adolescents, nens i els bebes. No funciona internet. No hi ha telèfon ni televisió. No es pot demanar ajuda. I comença la gana. Els matons es fan els amos del poble.
I, llavors, els joves començen a experimentar canvis. Poders increïbles i molt perillosos. Es creen dos grups i s'ha de pendre partit.

I a la foscor, una ombra espera... i té molta gana.

Olvidados és el primer volum d'una molt popular saga als Estats Units. I és una de les millors que ara mateix podem trobar a les llibreries. Addictiva. Ràpida. Intensa. Sense caure en estereotips i amb moltes sopreses.

Olvidados, Michael Grant, Molino, 2012

La Conejita Marcela

La Conejita Marcela

Esther Tusquets i María Hergueta

Kalandraka

 

"Los conejos blancos andaban muy erguidos y miraban derecho
delante de sí, y los conejos negros caminaban con la cabeza
gacha y miraban al suelo. De este modo resultaba
que conejos blancos y conejos negros no se miraban
nunca a los ojos...

Marcela es una conejita distinta a los demás habitantes
de su comunidad. No solo por su ojo torcido, que le tapan
con unas lentes ahumadas, sino porque no se adapta
a las normas establecidas y por eso un día se escapa.
Su siguiente destino es un poblado de conejos negros
y blancos que funciona al revés de su lugar de procedencia.
En el fondo, “todo ocurría al revés pero todo era lo mismo:
unos bebían el agua limpia y otros el agua sucia, unos comían
buen pasto y otros hierba reseca, unos pisaban y otros
eran pisados”, reflexiona Marcela con amargura.
Esta fábula, escrita en 1979, aborda cuestiones como
la educación en igualdad, el respeto por las diferencias,
la tolerancia y la convivencia entre culturas, razas y creencias.
Su protagonista es rebelde, osada y nada convencional;
rechaza las injusticias y procura la felicidad, fiel a sus ideales."

Un treball d'il·lustració del que m'agradaria destacar el seu gust compositiu, més enllà de la història necessària i la reflexió que comporta. En la línea del recent comentat "Por qué los gatos no llevan sombrero"

Si voleu saber més de la il·lustradora: http://cargocollective.com/mariahergueta
Altres obres seves: "Cuando no estás aquí"

"Si un gato llevara sombrero..."

"Si un gato llevara sombrero..."

Amb aquesta senzilla proposta es crea una història que diu molt més del que sembla, que parla bàsicament de gats i de barrets, però de molt més que això. D'aquelles dobles lectures que tant agraden, i amb un missatge molt potent. I és que els gats són gats... però, i si mai un gat volgués dur barret?

Por qué los gatos no llevan sombrero

Victoria Pérez Escrivá i Ester García 

Thule Ediciones

Per autoregalar-se

Jugar el juego de las formas
Anthony Browne i Joe Browne
Una retrospectiva de la vida i la obra del premiat creador de Willy.
Fondo de Cultura Económica.



Un d'aquells autoregals que mereixen un lloc a la prestatgeria dels amants dels llibres infantils, dels llibres il·lustrats, dels il·lustradors i il·lustradores, dels procesos creatius, de l'Anthony Browne, del Willy... Per col·locar entre els de Martin Salisbury.

L'Espiadimonis

Llibres innocents?

CONTRARIS
Patrick George 
Editorial Joventut
"Introdueix els teus nens en el món dels contraris.
Mirant a través de la pàgina transparent, per davant i per darrere, veuràs dos aspectes diferents i oposats.
Aquest és un llibre per llegir amb els més petits; creat per a estimular la conversa i la interacció visual en cada pàgina" (extret literal de la pàgina de l'editorial)

Una idea molt original de presentar els contraris. Llàstima, i molta, que "introdueix en els teus nens" la idea que NEN - NENA són contraris, acompanyat del tòpic binomi blau-rosa que sembla que no superem... Llàstima que una editorial com Joventut, que ha editat i edita tantes coses de gran qualitat, artística i humana en valors, no tingui gens en compte aquestes qüestions: els valors que fomentem i que introduïm als nostres infants sense cap mena de rubor, ni qüestionament ni responsabilitat...

Aquest és només un exemple, una novetat que em serveix d'excusa per plantejar el tema, ja que, lamentablement, el mercat està ple d'exemples molt més preocupants i esgarrifosos, com el mateix tipus de producte (no venen ganes ni de considerar-ho llibres) en versió blau-metge i rosa-ballarina, o ratolí-famós-que-ven-molt amb eines per jugar i ratolí-famós-que-ven-molt acompanyat de ratolineta amb estris de cuina per jugar. O directament: "contes per nens" i "contes per nenes" (els colors no fa falta que els penseu massa estona... segur, segur que els encertareu). Però és que hi han històries per a nens de dos, tres, quatre anys (o de l'edat que siguin en realitat) que són només per nens? O que siguin només per nenes? Si n'hi han, jo personalment, sospitaria molt del valor educatiu d'aquests contes.
No em serveix d'excusa fomentar des de ben petits unes actituds, expressió d'emocions o activitats apropiades i d'altres no, i després argumentar que són els seus gustos, la seva tria personal.


I el consumidor que té a dir?


Deixeu-me que us expliqui una anècdota de llibretera:

Client asidu que demana un llibre per regalar per un nen de 9 anys.
Li recomano una col·lecció de coneixements per l'edat. Li agrada. Triga a triar el títol. Per fi es decideix. Ara demana: "el mateix, però per una nena també de 9 anys". Moment de reflexió. Em sembla que no l'he entés bé. Li suggereixo que ja que la col·lecció li ha agradat tant i li ha costat decidir-se per un títol que trïi un altre per la nena. Resposta: 
-No. És que és una nena. Volia alguna cosa que fos de nena.
Fi de l'anècdota. 
Anècdota?

I retornant a l'inici del post d'avui, un llibre que, per molt original que pugui ser, no penso recomanar en absolut. Jo no m'hi sumo.

Una llibretera del grup Bestiari