dissabte, 24 de març de 2012

"Olvidados" de Michael Grant

UNO
299 HORAS, 54 MINUTOS


El profesor hablaba de la guerra civil. Y, al cabo de un instante, desapareció.
Así, sin más.
Desaparecido.
Sin hacer "puf". Sin un destello de luz. Sin explosión alguna.


Perdido Beach, California.
En un obrir i tancar d'ulls, tots els majors de quince anys han desaparegut. Joves i adults. Només queden enrere adolescents, nens i els bebes. No funciona internet. No hi ha telèfon ni televisió. No es pot demanar ajuda. I comença la gana. Els matons es fan els amos del poble.
I, llavors, els joves començen a experimentar canvis. Poders increïbles i molt perillosos. Es creen dos grups i s'ha de pendre partit.

I a la foscor, una ombra espera... i té molta gana.

Olvidados és el primer volum d'una molt popular saga als Estats Units. I és una de les millors que ara mateix podem trobar a les llibreries. Addictiva. Ràpida. Intensa. Sense caure en estereotips i amb moltes sopreses.


Olvidados, Michael Grant, Molino, 2012

divendres, 16 de març de 2012

La Conejita Marcela




La Conejita Marcela
Esther Tusquets i María Hergueta
Kalandraka

 









"Los conejos blancos andaban muy erguidos y miraban derecho
delante de sí, y los conejos negros caminaban con la cabeza
gacha y miraban al suelo. De este modo resultaba
que conejos blancos y conejos negros no se miraban
nunca a los ojos...




Marcela es una conejita distinta a los demás habitantes
de su comunidad. No solo por su ojo torcido, que le tapan
con unas lentes ahumadas, sino porque no se adapta
a las normas establecidas y por eso un día se escapa.
Su siguiente destino es un poblado de conejos negros
y blancos que funciona al revés de su lugar de procedencia.
En el fondo, “todo ocurría al revés pero todo era lo mismo:
unos bebían el agua limpia y otros el agua sucia, unos comían
buen pasto y otros hierba reseca, unos pisaban y otros
eran pisados”, reflexiona Marcela con amargura.
Esta fábula, escrita en 1979, aborda cuestiones como
la educación en igualdad, el respeto por las diferencias,
la tolerancia y la convivencia entre culturas, razas y creencias.
Su protagonista es rebelde, osada y nada convencional;
rechaza las injusticias y procura la felicidad, fiel a sus ideales."





Un treball d'il·lustració del que m'agradaria destacar el seu gust compositiu, més enllà de la història necessària i la reflexió que comporta. En la línea del recent comentat "Por qué los gatos no llevan sombrero"

Si voleu saber més de la il·lustradora: http://cargocollective.com/mariahergueta
Altres obres seves: "Cuando no estás aquí"



dilluns, 12 de març de 2012

"Si un gato llevara sombrero..."

"Si un gato llevara sombrero..."

Amb aquesta senzilla proposta es crea una història que diu molt més del que sembla, que parla bàsicament de gats i de barrets, però de molt més que això. D'aquelles dobles lectures que tant agraden, i amb un missatge molt potent. I és que els gats són gats... però, i si mai un gat volgués dur barret?










Por qué los gatos no llevan sombrero
Victoria Pérez Escrivá i Ester García 
Thule Ediciones

divendres, 9 de març de 2012

Per autoregalar-se





Jugar el juego de las formas
Anthony Browne i Joe Browne
Una retrospectiva de la vida i la obra del premiat creador de Willy.
Fondo de Cultura Económica.



Un d'aquells autoregals que mereixen un lloc a la prestatgeria dels amants dels llibres infantils, dels llibres il·lustrats, dels il·lustradors i il·lustradores, dels procesos creatius, de l'Anthony Browne, del Willy... Per col·locar entre els de Martin Salisbury.

L'Espiadimonis

dimarts, 28 de febrer de 2012

Llibres innocents?


CONTRARIS
Patrick George 

Editorial Joventut
"Introdueix els teus nens en el món dels contraris.
Mirant a través de la pàgina transparent, per davant i per darrere, veuràs dos aspectes diferents i oposats.
Aquest és un llibre per llegir amb els més petits; creat per a estimular la conversa i la interacció visual en cada pàgina" (extret literal de la pàgina de l'editorial)


Una idea molt original de presentar els contraris. Llàstima, i molta, que "introdueix en els teus nens" la idea que NEN - NENA són contraris, acompanyat del tòpic binomi blau-rosa que sembla que no superem... Llàstima que una editorial com Joventut, que ha editat i edita tantes coses de gran qualitat, artística i humana en valors, no tingui gens en compte aquestes qüestions: els valors que fomentem i que introduïm als nostres infants sense cap mena de rubor, ni qüestionament ni responsabilitat...

Aquest és només un exemple, una novetat que em serveix d'excusa per plantejar el tema, ja que, lamentablement, el mercat està ple d'exemples molt més preocupants i esgarrifosos, com el mateix tipus de producte (no venen ganes ni de considerar-ho llibres) en versió blau-metge i rosa-ballarina, o ratolí-famós-que-ven-molt amb eines per jugar i ratolí-famós-que-ven-molt acompanyat de ratolineta amb estris de cuina per jugar. O directament: "contes per nens" i "contes per nenes" (els colors no fa falta que els penseu massa estona... segur, segur que els encertareu). Però és que hi han històries per a nens de dos, tres, quatre anys (o de l'edat que siguin en realitat) que són només per nens? O que siguin només per nenes? Si n'hi han, jo personalment, sospitaria molt del valor educatiu d'aquests contes.
No em serveix d'excusa fomentar des de ben petits unes actituds, expressió d'emocions o activitats apropiades i d'altres no, i després argumentar que són els seus gustos, la seva tria personal.


I el consumidor que té a dir?


Deixeu-me que us expliqui una anècdota de llibretera:

Client asidu que demana un llibre per regalar per un nen de 9 anys.

Li recomano una col·lecció de coneixements per l'edat. Li agrada. Triga a triar el títol. Per fi es decideix. Ara demana: "el mateix, però per una nena també de 9 anys". Moment de reflexió. Em sembla que no l'he entés bé. Li suggereixo que ja que la col·lecció li ha agradat tant i li ha costat decidir-se per un títol que trïi un altre per la nena. Resposta: 
-No. És que és una nena. Volia alguna cosa que fos de nena.
Fi de l'anècdota. 
Anècdota?

I retornant a l'inici del post d'avui, un llibre que, per molt original que pugui ser, no penso recomanar en absolut. Jo no m'hi sumo.



Una llibretera del grup Bestiari

dijous, 16 de febrer de 2012

Naixement d'un nou pisciprojecte editorial



PISCINA UN PETIT OCEÀ és un projecte editorial fet a casa, des de la terreta, amb amor per les parts implicades en la creació i facilitació (creació, edició, impressió...) de petits projectes molt il·lustrats , i com els tomàquets de l'horta, amb "garantia de proximitat".
Celebrem la iniciativa de tan saludable proposta, amb bon vent i piscines noves!
La seva primera proposta editorial, El Calaix de l'artista, creació de Joan Barrets i Anna Terricabras, ja es pot trobrar a les llibreries del Grup Bestiari. Què trobem al calaix de l'artista? I més quan l'artista es dedica a fer espectacles plens de màgia i poesia que anomenen teatre d'objectes... Convidades i convidats esteu a descobrir-ho!




 I el mateix Joan Barrets ens ha dit que ja estàn treballant en una segona proposta que esperem veure aviat!

dimarts, 7 de febrer de 2012

La invenció de l'Hugo Cabret

I aquest és un d'aquells llibres al que no vaig poder evitar sucumbir a la temptació de fer-li un lloc a la meva prestatgeria personal... 
La proposta em va fascinar. Era un híbrid entre narrativa escrita, narrativa visual sense paraules, narrativa en fotogrames portada al paper... Narrativa en definitiva, maneres de contar històries. Però d'una manera que no havia vist mai anteriorment. Ni en còmic, ni en novel·la gràfica... (I aquí es podria obrir un debat de gènere) 
És sobretot una història que atrapa des de les primeres pàgines en que et sents empés per la fugida del protagonista, i l'acompanyes des de l'inici de la seva mirada. I és també un homenatge al cinema mut. 
Aprofitem que l'han portat al cinema per rescatar-lo en el seu format o "gènere" original.




I el tràiler!

dilluns, 6 de febrer de 2012

Un curt animat sobre llibres


The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore.
Moonbot Studios

dijous, 2 de febrer de 2012

Joc de les diferències



I avui us proposem un joc: el joc de les diferències. Llàstima que a les imatges la definició no es prou bona com per llegir els títols dels llibres que apareixen! 
I si en acabat li voleu treure l'entrellat... Us animem a que aneu comentant les diferències que trobeu, i compartir tot allò que volgueu. Si és des del respecte serà ben rebut.

Les Bèsties Curioses

dissabte, 28 de gener de 2012

"Els llibres de l'Altrelloc 1. Les Ombres" de Jacqueline West


La senyora McMartin era morta i ben morta. Els veïns havien trigat temps a sospitar-ho, ja que, de totes maneres, ningú no entrava ni sortia de l'antiga casa de pedra del carrer Linden. Tot i això, proves força eloqüents indicaven que les coses, a la casa dels MacMartin, no anaven com haurien d'anar.


Així comença Les Ombres, la primera part d'aquesta seria anomenada Els llibres de l'Altrelloc. I continua amb una nena, l'Olivia, que marxa a viure amb els seus pares a aquesta vella mansió i de seguida s'adona que hi ha quelcom d'inquietant. Els quadres de les parets? Les ulleres misterioses? Les ombres que es mouen? Els gats que parlen? Efectivament, un munt de misteris que creixeran el dia que es posi les ulleres i travessi un dels quadres i allà dins conegui a en Morton, un nen perdut. I descobrirà una amenaça molt perillosa.


Amb un ull posat en l'univers de Roald Dahl, l'altre als mons tenebrosos i fascinants de Coraline, Jacqueline West ha escrit una bona novel·la plena de aventures, misteri i terror. Amb personatges treballats i carismàtics, amb un món fantàstic que no es un lloc màgic i atractiu, sino ple de malsons. Amb un dolent dur i que no posarà les coses fàcils a la nostra protagonista. I tres divertits gats plens de personalitat que aporten agraïdes dosis d'humor. I tot per acabar construïr una novel·la divertida, entretinguda i molt adictiva.

Aquest drac vol JA la segona a les estanteries de la llibreria.


dijous, 26 de gener de 2012

I avui us presentem... a Helen Stephens.

-I per què?- diria una veueta dolça que ens faria abaixar el cap per trobar-nos una criatura demandant amb uns ulls ben oberts i en clara actitud d'esperar una resposta.
- Doncs... per si és que no la coneixeu... per fer divulgació... com a excusa per parlar d'un material que ens va arribar abans de Nadal i que no voldria tornar sense donar-li un altra oportunitat...
Però què us convencerà més?
Millor deixo que les seves imatges parlin, ja que us poden dir molt més del que nosaltres coneixem en aquests moments.


Cool·lecció Somriures de Bebè
(En cartró i amb lletra de pal)

A Jugar!
Dolços somnis
Bebès sorollosos
Bebès feliços

A la seva pàgina web, podreu llegir, per exemple, una petita biografia.
També podeu trobar més imatges al seu blog personal Oh, I forgot to say... on, entre d'altres coses també podreu descobrir els dibuixos que fan alguns nens inspirats en les seves històries, la seva fascinació per dibuixar sabates de tots els estils, o antics quaderns d'esbosos...

I si us agafa curiositat... doncs podeu venir a tafanejar-los a la vostra llibreria! I si el llibreter o llibretera us fiquen mala car... pssst pssst... no li digueu que s'ho he dit jo, eh?

L'Espiadi... aix, redimonis, que ja ho he dit!

dilluns, 23 de gener de 2012

Petits detalls

De vegades arriben petites joies, o petits tresors que, pel que sigui, passen desapercebuts als possibles compradors. En aquest mercat de vertígen sempre he defensat que qui compra un llibre el rescata. El rescata d'un destí no massa llunyà, acumulant pols en alguns magatzems en el millor dels casos... o de la trinxadora prèvia a la pasta de paper prèvia al reciclatge. Un llibre no és només un material reciclable. Un llibre és creativitat, capacitat de somiar, de sorprendre, de transmetre coneixement o sensacions, de despertar-les, és experiència i experimentació.
Un d'aquells que he retrobat a les meves mans aquests dies és un petit llibre desplegable -d'aquells que ara en diem pop-up's, com si ens manquessin paraules o no fossin adients per anomenar-les- del gran enginyer de paper David A. Carter. Autor conegut pel seu"El Punt Vermell", "El 2 Blau", els "600 Punts Negres"...

Sense dubte no és dels que destaquen per la dificultat tècnica i la meravellosa i sorprenent figura que emergeix en obrir-lo. Però no deixa de ser una petita joia del gran mestre. Una petita joia molt delicada i justa, gens rimbonbant, molt adequada a la seva finalitat: engrescar els nostres petits, els més petits amb un llibre de contraris desplegable. Sí, pels més petits. I en lletra de PAL. Dels contraris. Dins, fora, amunt, avall... I amb la qualitat a que ens té tan ben acostumats. Els desplegables reforcen la comprensió i l'aprenentatge del concepte, i estàn completament justificats i a un servei que no és el d'enlluernar. Potser és per això que m'agrada tant.



I si teniu curiositat per aprendre com es pot fer tot això, un que no em canso de recomanar, amb tots els passos per començar pel més bàsic, del que Carter és co-autor. Només editat en castellà a les nostres contrades.


dissabte, 21 de gener de 2012

El ciclo de la luna roja, de José Antonio Cotrina


La ciudad estaba inquieta.


Era una noche propicia, tiempo de cosecha, y el crepitar de la magia lo poblaba todo. En las alturas centelleó un relámpago y un instante después estalló el trueno; resonó en la oscuridad como el rugido de una bestia inmensa.


Llegaba la hora.


Millares de sombras aladas se hicieron dueñas y señoras de los cielos; formaban nubes movedizas que graznaban sinsentidos mientras se desplazaban enloquecidas de un lado a otro.
En los ventalanes del castillo se dejaban ver, de cuando en cuando, las siluetas de sus moradores. Algunos se limitaban a echar un vistazo fugaz; oros permanecían más tiempo en las ventanas, contemplando el ir y venir de la figura que se recortaba en lo alto de una torre cercana. Se trataba de un hombrecillo diminuto...

Tres novel·les, La cosecha de Sanheim, Los hijos de las tinieblas y La sombra de la luna. Una saga, El ciclo de la luna roja. Un autor, José Antonio Cotrina. I una jove editorial, Hidra.

12 joves molt especials han estat "captats" per sobreviure durant un any a la ciutat de Rocavarancolia. Enganyats, sense recursos, condemnats a entrendre's i enfrentar-se a les seves pors i als seus secrets més obscurs. En un món hostil i ple de criatures i amb una ciutat que es un personatge més .

Una de les millors sagues de fantasia que es poden trobar avui en les llibreries.

dimarts, 17 de gener de 2012

Un deliciós clàssic il·lustrat... per a adults



Per a adults... i per a adolescents també.
Editorial Baula -Edelvives en castellà- edita aquests Contes Macabres d'Edgar Allan Poe en una edició exquisita il·lustrada per Benjamin Lacombe. La traducció al castellà és la feta al seu dia per Cortázar. La traducció al català corre a càrrec de Pau-Joan Hernàndez.

divendres, 13 de gener de 2012

Retrobant a Tomi Ungerer...

Casualment, si és que les casualitats existeixen, l'altre dia, a casa d'un amic, vaig trobar un llibre de Tomi Ungerer on vaig descobrir una faceta seva que des de la meva atalaia de literatura infantil i juvenil, desconeixia: la seva passió per les il·lustracions "eròtiques" (i parlo de la passió de Tomi Ungerer!). Em va sorprendre gratament, i em va agradar molt llegir, la resposta que Ungerer va donar a un comentari que li van fer amb motiu de la concesió d'un premi que ara no recordo... Algú li va dir que una persona que fes dibuixos obscens com ell, no era mereixedor de guanyar un premi de literatura infantil, al que Ungerer va respondre amb un llenguatge col·loquial que si la gent no es dediqués amb la passió que es dedica a l'acte recreatiu i procreatiu, no hi hauríen tants nens, i que era precisament gràcies a això que el seu interlocutor es podia dedicar al que es dedica: la creació d'àlbum il·lustrat infantil.

I ara us deixo un tastet dels seus treballs, alguns dels quals ara s'han tornat a editar, i d'altres que són dels habituals de les prestatgeries de la llibreria, d'aquells que al meu criteri no poden faltar.


Otto, autobiografía de un osito de peluche. Ed. B.






Críctor. Kalandraka.





Els tres bandits. Kalandraka.


dimarts, 10 de gener de 2012

Art y Max




David Wiesner ens parla en aquest video de la seva darrera obra, un àlbum il·lustrat que fa un repàs de l'història de l'art i de les actituds i les concepcions envers l'art d'una manera senzilla i amena. D'aquells àlbums que es poden llegir només com un conte, o pots llegir més enllà de l'anecdòtic.

Art y Max. David Wiesner.


Un altre d'aquells que desitjaríem editessin en català!







I una altra obra anterior del mateix autor, Flotsam, per a deixar-vos amb les ganes de navegar, capbussar-vos i fins i tot flotar amb el seu treball.