Llibres innocents?

CONTRARIS
Patrick George 
Editorial Joventut
"Introdueix els teus nens en el món dels contraris.
Mirant a través de la pàgina transparent, per davant i per darrere, veuràs dos aspectes diferents i oposats.
Aquest és un llibre per llegir amb els més petits; creat per a estimular la conversa i la interacció visual en cada pàgina" (extret literal de la pàgina de l'editorial)

Una idea molt original de presentar els contraris. Llàstima, i molta, que "introdueix en els teus nens" la idea que NEN - NENA són contraris, acompanyat del tòpic binomi blau-rosa que sembla que no superem... Llàstima que una editorial com Joventut, que ha editat i edita tantes coses de gran qualitat, artística i humana en valors, no tingui gens en compte aquestes qüestions: els valors que fomentem i que introduïm als nostres infants sense cap mena de rubor, ni qüestionament ni responsabilitat...

Aquest és només un exemple, una novetat que em serveix d'excusa per plantejar el tema, ja que, lamentablement, el mercat està ple d'exemples molt més preocupants i esgarrifosos, com el mateix tipus de producte (no venen ganes ni de considerar-ho llibres) en versió blau-metge i rosa-ballarina, o ratolí-famós-que-ven-molt amb eines per jugar i ratolí-famós-que-ven-molt acompanyat de ratolineta amb estris de cuina per jugar. O directament: "contes per nens" i "contes per nenes" (els colors no fa falta que els penseu massa estona... segur, segur que els encertareu). Però és que hi han històries per a nens de dos, tres, quatre anys (o de l'edat que siguin en realitat) que són només per nens? O que siguin només per nenes? Si n'hi han, jo personalment, sospitaria molt del valor educatiu d'aquests contes.
No em serveix d'excusa fomentar des de ben petits unes actituds, expressió d'emocions o activitats apropiades i d'altres no, i després argumentar que són els seus gustos, la seva tria personal.


I el consumidor que té a dir?


Deixeu-me que us expliqui una anècdota de llibretera:

Client asidu que demana un llibre per regalar per un nen de 9 anys.
Li recomano una col·lecció de coneixements per l'edat. Li agrada. Triga a triar el títol. Per fi es decideix. Ara demana: "el mateix, però per una nena també de 9 anys". Moment de reflexió. Em sembla que no l'he entés bé. Li suggereixo que ja que la col·lecció li ha agradat tant i li ha costat decidir-se per un títol que trïi un altre per la nena. Resposta: 
-No. És que és una nena. Volia alguna cosa que fos de nena.
Fi de l'anècdota. 
Anècdota?

I retornant a l'inici del post d'avui, un llibre que, per molt original que pugui ser, no penso recomanar en absolut. Jo no m'hi sumo.

Una llibretera del grup Bestiari