Simple

Aquesta història té un títol equivocat. El protagonista no hauria de ser en Simple. No penseu que no me l'estimo, és l'humà que més estimo del món, pero ell no és el protagonista d'aquesta història. El protagonista sóc jo, el senyor Pinpin, el seu conill de peluix i el seu més millor amic de tots. I hauria de ser jo el protagonista d'aquesta història perque totes les bones idees són meves, com jugar amb els ninos, maquillar-nos, ser un príncep encantador o jugar a ser el senyor Mutchbinguen.

Però no vull ser injust amb el Simple ni amb el seu germà en Kléber, que també me l'estimo encara que a vegades fa coses que no m'agraden. Ells també surten en aquesta història. És més, si en Kébler no hagués decidit viure amb en Simple per evitar que anés a un manicomi (tothom diu que en Simple té la mentalitat d'un nen de tres anys quan és mentida... té una mentalitat d'un nen de tres anys i mig i axò es molta diferència) i portar-lo a París, i compartir un pis amb en l'Emmanuel, l'Enzo que vol ser escriptor i que n'està enamorat de l'Aria (què maca!), que es la xicota de l'Emmanuel i en Corentin que fuma massa i s'ha engreixat molt, que aquesta història no hauria passat de la primera pàgina.

I surt molta més gent: els veïns de l'immoble, policies, psicòlegs, una senyora que s'escapa sempre, etc.

I la Zahra que te una família molt maca.

Doncs tota aquesta gent construeix la meva història. Bé, també la de'n Simple. Una història plena d'aventures, d'emocions, de petons, d'amors impossibles, de germans, de jocs, de festes i xupitos, d'amics nous, de famílies noves i d'un carismàtic conill de peluix que cambiarà la vida de tots aquests humans per sempre.

Bé, d'acord, en Simple també hi col·labora una mica. Si voleu saber més busqueu aquesta història en una llibreria:

Simple, de Marie-Aude Murail, ed. Estrella Polar.

Ha transcrit el que dictava en Senyor Pinpin, un drac igualadí.