dissabte, 6 de febrer del 2010

Allà ón els llibres somien...

Un drac que vol ser escriptor. Un poema d'autor desconegut que deserfa les passions de tot aquell que ho llegeix (bé, no de tots... hi ha un editor que no sent res). Una ciutat amb més de cinc mil llibreries. Catacumbes plenes de llibres vells i vius. Caçadors de llibres. Un llibre sanguinari. Librillos. Màgia. Corrupció. Lectura.

I, sobre tot, aventura.

Hildegunst von Mythenmetz és el protagonista i narrador d'aquesta apassionant novel·la. No es necessari presentar o dir quí és Hildegunst ja que es un autor prouy conegut per la persona que estigui mínimament interessat en la literatura zamónica. Però en aquesta ocasió no es explica els seus èxits literaris, sino el moment en que era un jove aprenent d'escriptor i el meravellós viatge que va fer a la mítica Bibliópolis, la ciutat dels llibres somiadors. Com va trobar l'Orm i conèixer al Rei de les Ombres.

Una novel·la que es un gaudi per qualsevol lector que l'agradi només una d'aquestes coses:

1. Dracs.
2. Llibres.
3. Llibreries.
4. Tresors.
5. Aventures.
6. Concerts.
7. Concuros literaris.
8. Viatges increïbles.

Una meravella de Walter Moers. Una joia imprescindible publicada per Maeva.

I de regal uns pocs consells per a joves escriptors:
Nunca escribas una novela desde el punto de vista de un picaporte.
Los extranjerismos se llaman así porque son extranjeros a la mayoría de los lectores.
Mete sólo en una frase las palabras que quepan.
Si un punto es un muro, dos puntos son una puerta.
El adjetivo es el enemigo natural del sustantivo.
Las notas al pie son como los libros del estante más bajo. A nadie les gusta mirarlas, porque tiene que inclinarse.
Si una de tus frases te recuerda la trompa de un elefante que trata de recoger del suelo un cacahuete, piénsala mejor.
Naturalment, una recomanació del drac igualadí. Entre els dracs hi ha molta solidaritat, cortesia i admiració.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada