El Patito Editorial ha reeditat Esto es Londres i Esto es París, dos àlbums mítics de Miroslaw Sasek. Per retrobar aquesll estil gràfic de la infància que es barreja en el record amb les tardes de pluja i les pel·lícules en blanc i negre de Jacques Tati.
Nostàlgics, nostàlgiques, ja podeu venir a fer cua per comprar-lo!
Déu meu, fa anys que em planyo per no haver conservat aquest llibre! Recordo sobretot el principi, l'humor de l'autor mostrant una doble pàgina grisa i dient !esto es londres!...en un dia de niebla. En Labanda va alimentar-se d'aquest estil, segur que sí... jo també ho hagués fet!
ResponEliminaPer cert, que jo relaciono la sintonia de Filmoteca tv, que era la música de "Mi Tío" de'n Tati, amb les escenes de carretera i pluja de "Muerte de un ciclista" de'n Bardem, suposo per que eren les imatges que devien acompanyar la sintonia. Parlo de fa 40 anys, es clar. Ho dic pel comentari del principi, que m'ha sorprès per les semblances. No crec que parlem del mateix...
ResponEliminaHola anònim!
ResponEliminaAnònim o Anonymous? (Perdona les confiances...)
Mmmm... Doncs crec que sí que parlem del mateix regust! Al menys quan he escrit Tati pensava concretament en "Mon Oncle"... Tot i que "Escuela de carteros" m'agrada molt també...
Salut i bons llibres!
Més ara, que arriba l'estiu i tenim més temps per llegir.
L'espiadimonis ;)
Hola bèstia de la bassa! Parlem de quelcom semblant, però no ben bé del mateix. Jo no vaig veure cap peli de'n Tati, però em va sorprendre descobrir que la sintonia de Cine Club (no pas de filmoteca tv, com deia abans) era la de banda sonora de "Mi Tío". No recordo el seu nom, però Cine Club era presentat per aquell crític de veu enrogallada i sorda. No he pogut trobar res d'aquell programa a la xarxa!
ResponEliminaSalut i bellesa!