dilluns, 28 de juny de 2010

Premi Llibreter Àlbum Il·lustrat 2010



El jurat del Premi LLibreter ha decidit enguany d'atorgar el premi en la categoria Àlbum Il·lustrat a aquest magnífic treball de Jimmy Liao:
La Noche Estrellada.

















dimecres, 16 de juny de 2010

Llibres per guixar i omplir... mmmm...

Últimament estàn arribant a les meves mans deliciosos llibres-llibretes-quaderns amb molta qualitat, tant a nivell gràfic com a nivell de continguts. I són aquells llibres destinats a que els nens i nenes omplin deixant volar la seva imaginació amb un petit punt de partida o una consigna que, naturalment, pot ser seguida o contrariada amb tota la voluntat!

He de confesar que són tan estimulants des del punt de vista de la creació que em venen ganes de fer-los (sí, jo, i com diu aquella petita col·lecció "i què passa?").

El primer que ens ve al cap, i probablement dels més coneguts, és Gargots de Taro Gomi i editat per CocoBooks. Aquest va dirigit a un públic molt infantil.

Un altre digne de menció i que, tot i aparentment estar adreçat a un públic infantil, personalment recomanaria a qualsevol il·lustrador que estigui passant un moment d'entrebanc creatiu, és Dibujo para artistas por descubrir de Quentin Blake i John Cassidy. Provoca moltes ganes de jugar guixant! A part, es presenta molt elegantment amb un estoig incorporat amb dos llapissos aquarelables i un retolador negre, que donen moltes més ganes de començar-lo ja. Qualsevol dia trobaré un nen que no s'ha pogut resistir, guixant al terra de la llibreria o amagat del món sota alguna prestatgeria...



L'altre, i és el que m'ha motivat a escriure aquesta entrada, ens ve molt bé per aquestes dates tedioses en que els nens voldrien estar tot el dia a la platja o la piscina esquitxant el veí o la veïna i en canvi, vés per on, han de fer quaderns d'estiu interminaaaaableeeesssss... Bé, nens i nenes, no hi ha per tant, i si creieu que sí n'hi ha, dialogueu amb els vostres pares, ja que potser teniu raó, s'ho heu plantejat?

La meva proposta alternativa és aquesta:



Manual de recreo para uso de niños imaginativos y curiosos (nenes també, afegeixo) de Bruno Gibert que ha editat Thule en la mateixa linea estètica de Receptes de Pluja i Sucre, del que ja us vaig parlar. En aquesta "alternativa lúdica a los cuadernos de vacaciones" trobareu increïbles minitextos per il·lustrar, espectacular receptes per a colosals ogres que podeu adaptar al vostre petit apetit, i fins i tot redaccions del professor que podreu corregir al vostre criteri... jajaja JAJAJA JAJAJAJA (bé, al vostre criteri...)

L'espiadimonis tarragoní

dimarts, 8 de juny de 2010

Oscuridad...

Alma és una noia guapa. I quan s'arregla i es posa roba ajustada sap que els nois la miraran de dalt a baix i pensaran en ella. Té tres amigues. I una familia amb una mare que treballa massa i s'estima massa poc, un germa que pràcticament no parla i una germana petita que no parla gens però amb la mirada diu moltes coses i en sap moltes més. I hi ha un noi callat.

I té malsons.
I mal de cap.
I al quadern purpura que va comprar en aquella botiga tan estranya apareixen als matins relats escrits amb la seva lletra que ella no recorda haver escrit.
I aquests relats parlen de crims.
Crims que s'acaben fent realitat.
I a la ciutat plou.
I fa fred.
I tot es fosc.
I sembla que algú la segueix.
I el cap li fa més mal.
I té més malsons.
I escriu coses que no recorda.
I les seves amigues... I el seu germà... I el noi... I ella mateixa...
I quan obre els ulls només veu dues coses: obscuritat i maldat.

Oscuridad de la escriptora italiana Emilia P. Melodia i publicada per Roca Editorial, és una de les grans i més agradables sorpreses dintre de la novel·la juvenil actual. I per què? Per que davant la massificació de títols que incideixen en el fulletó romàntic, en la repetició de l'esquema noia-coneix noi misteriós-noi és fantasma, vampir, home llop-noi i noia lluiten i trionfen, en els mateixos conflictes i drames, aquesta novel·la es decanta clarament pel gènere de terror. I, el millor de tot, és que es una novel·la que fa por.

Oscuridad és una novel·la fosca, depriment i pessimista. Ambientada en un lloc anomentat La Ciudad ón o plou, o hi ha boira, i ón el sol surt molt poques vegades. Els personatges són ambigus i tots, inclosa la protagonista, tenen un costat molt negre. La maldat es respira en l'ambient. Hi ha violència. Sobre tot psicològica. Les trames es ramifiquen per aconseguir un ambient de continua tensión, de malson i de inseguretat. I de por.

Perque aquesta novel·la per sobre de tot crec que és una novel·la de terror psicològic. I de bon terror psicològic. Impulsa al lector cap a un malson molt ben dosificat per l'autora. Poc a poc. Mica a mica. Creant l'ambient adecuat d'angoixa. Amb les descripcions suficients. Amb sorpreses ben aconseguides i amb moments (com l'excursió a una casa, un viatge en bus o el mateix final) que provoca molta angoixa.

S'ha de recomanar, s'ha de llegir i s'ha de gaudir. Veure més enllà d'una desafortunada portada que fa que aquesta petita joia sembli una novel·la més dintre del marasme de la novel·la juvenil. Una molt bona novel·la que ha deixat més d'una nit pensatiu a aquest drac d'Igualada. Una molt bona sorpresa i, de moment, la millor novel·la juvenil (i part de general) que ha llegit aquest any.

"Lo he escrito yo, sin duda, pero con una escritura que no controlaba, un flujo de pensamientos independientes de mi voluntad. Debo de haberlo tirado al suelo en una especie de trance. De sueño. De pesadilla. No recuerdo lo que he escrito. Un raudal de palabras, sin pensar. A pesar del cansancio, la respiración agitada y la oscuridad del exterior, que presiona contra las ventanas, leo. Palabras que no me creo. Me repito que quizás haya descrito parte de un sueño, que quizás haya plasmado en el papel una fantasía propia."

dissabte, 5 de juny de 2010

Chimamanda Adichie: El perill d'una sola història

Una de les bèsties, en concret la bèstia que roman a Rubí, ens ha demanat si podem pujar aquest video al blog.




Aquí el tens. Chimamanda Adichie: El perill d'una sola història

dimecres, 2 de juny de 2010

Ja arriba l'estiu...

I com cada estiu, les bèsties, us estem preparant unes recomanacions per a que no us avorriu gens aquestes vacances!

Il·lustració fulletó estiu 2008.
Anita


Per anar fent un petit tastet, us deixem un vídeo d'un dels llibres recomanats a la secció:
Llibres per a explicar, mirar, jugar...