De vegades et trobes un conte que vols recomanar i del que no pots dir res, perquè el conte mateix ho diu tot amb tanta senzillesa, que penses que qualsevol cosa que puguis arribar a dir transmetria una imatge que el distorsionaria. Els de dalt i els de baix de Paloma Valdivia és una d’aquelles troballes, a les que normalment els llibreters i llibreteres en diem “petites joies”, potser perquè sembla que estiguin adreçades a petits, potser perquè aparentment sembla que el que diuen és petit –no com les novel.les d’adults-, potser… perquè són fugaços com els estels, donada la curta vida que el mercat otorga als llibres. Llavors és quan l’agafes entre les mans i penses: -El rescato!I així, dit i fet, camines cap al mostrador i te’l compres.
Realment , també ha estat un "Gran" descobriment per a mi !! i si, no es pot dir res del llibre...simplement : allargues la mà i dius: mirate'l es preciós !!!!
ResponEliminaEstimats Bèsties lectores, tantas pero tantas gracias por escribir de "Els de dalt y els de abaix" palabras tan bonitas, estoy sonriendo.
ResponEliminaTienen un muy buen blog, los linkearé para visitarlos con frecuencia.
Un abrazo agradecido
Paloma Valdivia