La Casa

La Casa
J. Patrick Lewis
Roberto Innocenti
Ed. Símbol

"A la llinda que hi ha sobre la meva porta hi diu 1656, any de pesta, l'any en què em van construir. Em van fer de pedra i de fusta, però amb el pas del temps les meves finestres van començar a veure-hi, els meus ràfecs van començar a sentir-hi. Vaig veure famílies que creixien i arbres que queien. Vaig sentir rialles i escopetes. Vaig conèixer tempestes, serres i martells i, al final, l'abandó. Llavors, un dia, van arribar a la meva ombra uns nens buscant bolets i castanyes, i em van donar una nova vida en l'alba d'un temps nou. Aquesta és, des de dalt del vell turó, la meva història del segle XX.

La Casa."

Las (¡verdaderas!) historias del arte.

Enginyós exercici d'imaginació amb una tècnica molt depurada que ens permet entendre obres clau de la història de l'art i riure molt! Descobrireu els secrets que hi ha darrere alguna de les obres d'Archimboldo, Renoir, David, Van Gogh, Cezanne...
Verdad de la buena.

Las (¡verdaderas!) historias del arte.

Sylvain Coissard i Alexis Lemoine
Ed. Ilarion
P.V.P. 12 euros

"Olvidados" de Michael Grant

UNO

299 HORAS, 54 MINUTOS

El profesor hablaba de la guerra civil. Y, al cabo de un instante, desapareció.
Así, sin más.
Desaparecido.
Sin hacer "puf". Sin un destello de luz. Sin explosión alguna.

Perdido Beach, California.
En un obrir i tancar d'ulls, tots els majors de quince anys han desaparegut. Joves i adults. Només queden enrere adolescents, nens i els bebes. No funciona internet. No hi ha telèfon ni televisió. No es pot demanar ajuda. I comença la gana. Els matons es fan els amos del poble.
I, llavors, els joves començen a experimentar canvis. Poders increïbles i molt perillosos. Es creen dos grups i s'ha de pendre partit.

I a la foscor, una ombra espera... i té molta gana.

Olvidados és el primer volum d'una molt popular saga als Estats Units. I és una de les millors que ara mateix podem trobar a les llibreries. Addictiva. Ràpida. Intensa. Sense caure en estereotips i amb moltes sopreses.

Olvidados, Michael Grant, Molino, 2012

La Conejita Marcela

La Conejita Marcela

Esther Tusquets i María Hergueta

Kalandraka

 

"Los conejos blancos andaban muy erguidos y miraban derecho
delante de sí, y los conejos negros caminaban con la cabeza
gacha y miraban al suelo. De este modo resultaba
que conejos blancos y conejos negros no se miraban
nunca a los ojos...

Marcela es una conejita distinta a los demás habitantes
de su comunidad. No solo por su ojo torcido, que le tapan
con unas lentes ahumadas, sino porque no se adapta
a las normas establecidas y por eso un día se escapa.
Su siguiente destino es un poblado de conejos negros
y blancos que funciona al revés de su lugar de procedencia.
En el fondo, “todo ocurría al revés pero todo era lo mismo:
unos bebían el agua limpia y otros el agua sucia, unos comían
buen pasto y otros hierba reseca, unos pisaban y otros
eran pisados”, reflexiona Marcela con amargura.
Esta fábula, escrita en 1979, aborda cuestiones como
la educación en igualdad, el respeto por las diferencias,
la tolerancia y la convivencia entre culturas, razas y creencias.
Su protagonista es rebelde, osada y nada convencional;
rechaza las injusticias y procura la felicidad, fiel a sus ideales."

Un treball d'il·lustració del que m'agradaria destacar el seu gust compositiu, més enllà de la història necessària i la reflexió que comporta. En la línea del recent comentat "Por qué los gatos no llevan sombrero"

Si voleu saber més de la il·lustradora: http://cargocollective.com/mariahergueta
Altres obres seves: "Cuando no estás aquí"

"Si un gato llevara sombrero..."

"Si un gato llevara sombrero..."

Amb aquesta senzilla proposta es crea una història que diu molt més del que sembla, que parla bàsicament de gats i de barrets, però de molt més que això. D'aquelles dobles lectures que tant agraden, i amb un missatge molt potent. I és que els gats són gats... però, i si mai un gat volgués dur barret?

Por qué los gatos no llevan sombrero

Victoria Pérez Escrivá i Ester García 

Thule Ediciones